Pantalons de punt

Avui us vull ensenyar la meua primera experiència (ensenyable) amb el punt. El patró està tret d'uns pantalons tipus "cagats" de la Valentina que m'agrada molt com li queden. La idea era fer-los molt senzills per provar el patró, però la que subscriu és barroca i li agrada complicar-se, i no podia estrenar-se d'una forma tan discreta. Total que en lloc d'un en vaig fer dos...i els vaig afegir butxaques i aplicacions.

Hoy os quiero enseñar mi primera experiencia (enseñable) con el punto. El patrón lo he sacado de unos pantalones tipo "cagaos" de Valentina que me gusta mucho como le quedan. La idea era hacerlos muy sencillos para probar el patrón, però la que suscribe es barroca y le gusta complicarse, y no podía estrenarse de una forma tan discreta. Total que en lugar de uno hice dos... y le añadí bolsillos y apliques.  

En els de la dreta vaig cosir els punys dels camals directament amb l'overlock però, com que són talla 18 mesos, l'obertura és molt petita i va passar el que havia de passar: la màquina es va "menjar" mig puny. Per això són més curtets ;-)

En los de la derecha cosí el puño de las perneras directamente con la overlock pero, como son talla 18 meses, la apertura es muy pequeña y pasó lo que tenía que pasar: la máquina se "comió" medio puño. Por eso son más cortitos ;-)

Vist l'èxit, per als altres vaig optar per afegir el puny obert abans de tancar el tiro tal i com havia vist aquest tutorial de Mi rincón de mariposas i la cosa va anar millor. En altres pantalons que he cosit posteriorment, el que he fet és cosir primer amb la màquina plana amb puntada ziga-zaga i després passar l'overlock per rematar.

En vista del éxito, para la los otros opté por añadir el puño abierto antes de cerrar el tiro tal como había visto en este tutorial de Mi rincón de mariposas y la cosa funcionó mejor. En otros pantalons que he cosido posteriormente, lo que he hecho es coser primero con la máquina plana y puntada zig-zag y pasar luego la overlock para rematar.

Pel que fa als "extres" en el primer vaig afegir una butxaca circular i una rectangular segons el tutorial de La Pantigana. Són molt fàcils de fer i queden molt resultons.La tela de naus espacials i robots és japonesa, comprada a Nunoya fa temps i de la qual n'he aprofitat fins a l'últim cm2. Com que m'encanta, vaig fer una altra butxaca al darrera.

Por lo que respecta a los "extras" en el primero añadí un bolsillo circular y uno rectangular según el tutorial de La Pantigana. Son muy fáciles de hacer y quedan muy resultones. La tela de naves espaciales es japonesa, comprada en Nunoya hace tiempo y que he aprovechado hasta el último cm2. Como me encanta le puse otro bolsillo en el trasero.

En els segons pantalons vaig voler fer una mena de genolleres amb cercles no concèntrics copiant descaradament inspirans en l'estil de Para mi peque con amor. Com que no vaig posar entretela, va quedar una mica ondulat però posats no es nota y la combinació de colors m'agrada molt per a la nena.

 

En los segundos pantalones quise hacer una especie de rodilleras con círculos no concéntricos copiando descaradamente inspirados en el estilo de Para mi peque con amor. Como no le puse entretela, quedó un poco ondulado pero puestos no se nota y la combinación de colores me gusta mucho para la nena.

En definitiva, he comès unes quantes errades fent aquests pantalons però, com sempre, m'ho he passat molt bé i he après d'ells. I el que és més important: els destinataris no miren si les costures estan ben fetes sinó que serveixin per jugar i jugar. Aquest objectiu sí que l'he complert, si no em creieu, mireu-los.

En definitiva, he cometido unos cuantos fallos haciendo estos pantalons pero, como siempre, me lo he pasado muy bien y he aprendido de ellos. Y lo más importante: los destinatarios no miran si las costuras estan bien hechas sino que sirvan para jugar y jugar. Este objetivo sí que lo he cumplido, si no me creéis, miradlos.

Aquest és el meu nebot Nil un "terremoto". Treure-li una foto quiet? Missió Impossible
Este es mi sobrino Nil, un terremoto. Sacarle una foto quieto? Misión Imposible              

A la Valentina ja la coneixeu. Cada dia més coqueta.
A Valentina ya la conocéis. Cada día más coqueta.

Barret Oliver+S (per fi)

Vaig tardíssim, ho sé, però fins ahir a la tarda no em vaig poder posar a rematar el barret del CC de Naii amb el patró de barret d'Oliver+S. I això que tenia les peces tallades des de dijous passat! Doncs aquí teniu el resultat.

Voy tardísimo, lo sé, pero hasta ayer por la tarde no me pude poner a rematar el sombrero del CC de Naii con patrón de sombrero de Oliver+S. Y eso que tenía las piezas cortadas desde el jueves pasado! Pues aquí tenéis el resultado.

Cara A: loneta a rayas amarillas y blancas

Com que no les tenia totes de sortir-me'n amb el barret, vaig escollir unes teles que m'agraden moderadament  i, si la cosa funcionava, repetir-lo amb teles més maques. Vaig fer bén fet perquè he comès algun petit error que ja no repetiré a la propera.

Como no las tenía todas conmigo de triunfar con el sombrero, escogí unas telas que me gustan moderadamente i, si la cosa funcionaba, repetirlo que telas más bonitas. Hice bien porque he cometido algun pequeño fallo que ja no repetiré a la próxima.

Cara B: Algodón azul con estampado de coches en amarillo y blanco

La part que més em va costar és unir la coroneta amb el cos perquè em donava la sensació que les peces no acabaven de casar. En aquest moment vaig pensar que era el primer i últim barret que cosia. No obstant això, amb una mica de paciència, me'n vaig sortir més o menys airosa i la resta del barret va resultar molt més fàcil.

La parte que más me costó fue unir la coronilla al cuerpo porque me daba la sensación de que las piezas no acababan de casar. En ese momento pensé que era el primer y último sombrero que cosía. Sin embargo, con un poco de paciencia, salí más o menos airosa del atolladero y el resto del sombrero me resultó mucho más fácil.

L'altre repte era fer casar les ratlles i tampoc estava segura de si quedarien bé en un barret. Doncs sí que m'agrada i, sense estar perfecte, estic satisfeta amb el resultat. Té un aire com de barret de gàngster, no us sembla?

El otro reto era casar las rayas i tampoco estaba segura de si quedarían bien en un sombrero. Pues sí que me gusta y, sin estar perfecto, estoy satisfecha con el resultado. Tiene un aire como de sombrero de gángster, no os parece?

El sombrero "relleno"

En definitiva, repetiré segur i ja tinc les teles més o menys escollides. A més a la destinatària sembla que li ha agradat. Fins aviat!

En definitiva, repetiré patrón seguro y ya tengo las telas más o menos escogidas. Además, a la destinataria parece que le ha gustado. Hasta pronto!

Aquí podeu veure què ha fet la resta de participants
 Aquí podéis ver qué ha hecho el resto de participantes

Taller de bosses a Sabadell

Encara no fa un mes que em vaig endinsar en l'univers costuril de la blogosfera i ja he fet la meua primera desvirtualització. I, a més, ha estat una desvirtualització de luxe. Divendres passat vaig gaudir d'una tarda meravellosa a La lluna en un cabàs de Sabadell en companyia de La Pantigana. La idea era cosir una bossa senzilla en dues hores i mitja però, com sempre passa, ens vam embolicar i gairebé ens tanquen la botiga! Això sí, vaig sortir amb el bolso penjat.


 Aún no hace un mes que me adentré en el universo costuril de la blogosfera y ya he hecho mi primera desvirtualización. Y, además, ha sido una desvirtualización de lujo. El viernes pasado disfruté de una tarde maravillosa en La lluna en un cabàs de Sabadell en companyia de La Pantigana. La idea era coser un bolso sencillo en dos horas y media pero, como pasa siempre, nos liamos y por poco nos cierran la tienda! Eso sí, salí con el bolso colgado.

El patró és molt senzill: un rectangle amb el costat llarg mooooolt llarg i els costats curts retallats en forma de essa. D'aquesta manera, només s'ha de doblegar el rectangle per la meitat, amb les cares bones tocant-se i cosir els laterals (sense oblidar-se d'afegir les tires de les nanses) El que m'agrada molt d'aquesta bossa és que, malgrat que no té tanca, el contingut està protegit perquè les coses es posen per la "boca" de la solapa i aquesta es plega sobre si mateixa tancant la bossa.

La "boca" de la solapa

 El patrón es muy sencillo: un rectángulo con el lado largo muuuuy largo y los lados cortos cortados en forma de ese. De esta manera, sólo hay que doblar el rectángulo por la mitad, con las caras buenas tocándose y coser los laterales (sin olvidarse de añadir las tiras para las asas) Lo que me encanta de este bolso es que, a pesar de no tener cierre, el contenido queda protegido perque las cosas se meten por la "boca" de la solapa y ésta se pliega sobre sí misma cerrando el bolso.




El folre es fa amb el mateix patró però més llarg perquè inclou la butxaca interior. Abans de tancar els laterals es plega la tela formant la butxaca. Una vegada tancats els laterals, podem diversos compartiments a la butxaca: per portar el mòbil, una llibreta petita, un boli...

El forro se hace con el mismo patrón pero más largo porque incluye el bolsillo interior. Antes de cerrar los laterales, se pliega la tela formando el bolsillo. Una vez cerrados, podemos añadir diversos compartimentos al bolsillo para llevar el móbil, una pequeña libreta, un boli...

Preparando el bolsillo interior

Añadiendo el vivo "a pelo"

Una de les coses que més em va agradar del taller va ser aprendre a posar vius de cordonet. Coneixia la tècnica a través de diferents tutorials però mai n'havia posat cap. És molt fàcil i, amb les indicacions de La Pantigana, va ser bufar i fer ampolles.

Una de las cosas que más me gustó del taller fué aprender a poner vivos de cordoncillo. Conocía la técnica a través de tutoriales de internet pero nunca había puesto ninguno. Es muy fácil y, con las indicaciones de La Pantigana, estuvo chupado.

Després s'afegeix la corretja de la bossa i s'uneixen el cos exterior i l'interior. La Pantigana ens va explicar uns quants trucs per aconseguir que el folre quedi ben fixat però no us ho explico aquí per no extendre'm més i perquè ens va prometre que, quan pogués, penjaria un tutorial al seu bloc. I ella ho farà infinitament millor, és clar ;-)

Después se añade la correa del bolso y se unen el cuerpo exterior y el interior. La Pantigana nos explicó unos cuantos trucos para conseguir que el forro quede bien fijo pero no os lo explico aquí por no extenderme más y porque nos prometió que, cuando pudiera, colgaría un tutorial en su blog. Y ella lo hará infinitamente mejor, claro está ;-)

!EL BOLSO!

Va ser una tarda molt entretinguda i molt profitosa i en vaig sortir amb una bossa xulíssima que no he deixat d'utilitzar des d'aleshores. Moltes gràcies Pantigana!

Fue una tarde muy entretenida y muy provechosa y salí de allí con un bolso chulísimo que no he dejado de utilizar desde entonces. Muchas gracias Pantigana!

Saraouels!

Comença a fer bon temps i és el moment de fer el famós canvi d'armari. Jerseis, a les capses! Vestits, als penjadors! Em fa molta mandra posar-m'hi però, un cop fet, fa il·lusió retrobar-te amb la teva roba d'estiu, oi? Quan tens una xiqueta de 19 mesos, però, el canvi d'armari no és un canvi, és una renovació completa.

Empieza a hacer buen tiempo y es el momento de hacer el famoso cambio de armario. Jerseys, a las cajas! Vestidos, a las perchas! Me da mucha pereza ponerme a ello però, una vez hecho, hace ilusión reencontrate con un ropa de verano, verdad? Sin embargo, cuando tienes una niña de 19 meses, el cambio de armario no es un cambio, es una renovación completa.

Aquest any he dedidit no complicar-me gaire la vida amb el vestuari de la Valentina i tirar de bàsics. Al final, com més còmoda va és amb leggins o pantalons de punt i samarretes, així que me'n vaig proveir d'una bona col·lecció en tot els colors. Però clar, una costurera compulsiva  no pot consentir que al fons d'armari de la seua filla no hi hagi unes quantes peces cosides per ella.

Este año he decidido no complicarme demasiado la vida con el vestuario de Valentina y tirar de básicos. Al final, como más cómoda va és en leggins o pantalones de punto y camisetas, así que me hice con una buena colección en todos los colores. Pero claro, una costurera compulsiva no puede consentir que en el fondo de armario de su hija no haya unas cuantas piezas cosidas por ella.

Encara no m'atreveixo gaire amb el punt (tot arribarà, tot arribarà) així que vaig pensar que la peça ideal eren els saraouels (vaja, els "cagaos" de tota la vida) de La pantigana. Són còmodes, fàcils de cosir i, sobretot, xulíssims. Amb dir que el més difícil va ser fer les fotos per il·lustrar aquest post!

A la cacera de la foto perfecta...
A la caza de la foto perfecta...

Aún no me atrevo demasiado con el punto (todo llegará, todo llegará) así que pensé que la prenda ideal eran los saraouels (vaya, los "cagaos" de toda la vida) de La pantigana. Lo tienen todo: son cómodos, fáciles de coser y, sobretodo, chulísimos. Con decir que lo más difícil fue sacar las fotos para ilustrar este post.

... i això és el millor que vaig poder aconseguir
... y esto es lo mejor que pude conseguir.

Aquests són els primer saraouels que vaig cosir. Els vaig fer d'una loneta fina que vaig trobar fa temps a la secció de retalls de Ribes & Casals. La cintura i el baix són de puny negre de La casa del retall. M'agrada com queda aquest patró amb el dibuix de les ratlles perquè es veu molt bé el canvi de sentit de la tela. Però la loneta, encara que és fineta, és una mica massa rígida perquè quedin perfectes. Així que ja n'he fet un parell més amb teles amb més caiguda. No tinc fotos dels altres perquè estaven bruts (REALMENT bruts, prova irrefutable de què són aptes per al parc ;-)  Què us semblen?

Estos son los primeros saraouels que cosí. Los hice en una loneta fina que encontré hace tiempo en la sección de retales de Ribes & Casals. La cintura y los bajos son de puño negro de La casa del retall. Me gusta como queda este patrón con el dibujo de las rayas porque se ve muy bien el cambio de sentido de la tela. Però la loneta, aunque era finita, es demasiado tiesa para que queden perfectos. Así que ya he hecho un par más con telas con más caída. No tengo fotos de los otros porque estaban sucios (REALMENTE sucios, prueba irrefutable de que son aptos para el parque ;-) Qué os parecen?

Segona versió en cotó estampat i punys reciclats de samarreta de punt elàstic
Segunda vesrión en algodón estampado y puños reciclados de camiseta de punto elástico

Ara toca fer-me'n uns per a mi. Tinc una funda nòrdica de ratlles d'Ikea a la que li tinc unes ganes...

Ahota toca hacerme unos para mi. Tengo una funda nórdica de rayas de Ikea a la que le tengo unas ganas...

Top Abril de Naii

Dissabte al matí vaig enviar la Valentina al parc amb el seu pare i per fi vaig poder rematar el Top Abril de Naii. He de dir que estic força satisfeta perquè he après moltíssim - Naii, un milió de gràcies per organtizar aquesta moguda, per la teva paciència infinita i pels teus bons consells - i el resultat és més que acceptable. Bé, això crec. A veure què us sembla.

El sábado por la mañana mandé a Valentina al parque con su padre y por fin pude rematar el Top Abril de Naii. Tengo que decir que estoy bastante satisfecha porque he aprendido muchísimo - Naii, un millón de gracias por organizar esta movida, por tu paciencia infinita y por tus buenos consejos - y el resultado es más que aceptable. Vaya, eso creo. A ver qué os parece.

Pel davant / Por delante

He comès alguns errors i tècnicament he de millorar molt la meva costura però, per ser la primera vegada que treballava un patró, m'he de donar per satisfeta.Vaig triar l'opció no elàstica perquè mai havia cosit punt i em va fer una mica de por però potser no vaig escollir bé la tela (popelín de cotó amb una mica de polyester) perquè és massa "tieso". El proper el faré amb una roba amb més caiguda.

He cometido algunos errores y técnicamente tengo que mejorar mucho mi costura pero, para ser la primera vez que trabajaba un patrón para mi, me tengo que dar por satisfecha. Escogí la opción no elástica porque nunca había cosido punto y me dio un poco de miedo, pero quizás no escogí bien la tela (popelín de algodón con mezcla de polyester) porque es demasiado tieso. El próximo lo haré con una tela con más caída.

Pel darrere / Por detrás

La cremallera invisible em va donar molt mala vida perquè no aconseguia cosir sense anar-me'n a sobre les dents. Fins que vaig descobrir que el problema era que la meva màquina no té l'agulla ben centrada! Una altre dels problemes que he de solucionar és l'arruga que em fa a l'esquena. Jo crec que de tant cosir i descosir, al final es va desajustar alguna cosa...
 
La cremallera invisible me dió muy mala vida porque no conseguia coser sin irme sobre los dientes. Hasta que descubrí que el problema era que mi máquina no tiene la aguja bien centrada! Otro de los problemas que tengo que solucionar es la arruga que me hace en la espalda. Yo creo que de tanto coser y descoser, al final se desajustó algo...

I aquesta sóc jo! / Y esta soy yo!

Però, com he dit al començament, estic molt contenta amb el resultat i segur que repetiré, tant el patró (ja tinc una robeta preparada) com el sewalong (de fet, ja m'he apuntat per fer un barret reversible per a la Valentina)

Pero, como he dicho al principio, estoy muy contenta con el resultado y seguro que repetiré, tanto el patrón (ya tengo una telita preparada) como el sewalong (de hecho, ya me he apuntado para hacer un gorrito reversible para Valentina)

Tots els Tops aquí / Todos los Tops aquí

Tornem-hi / El retorno

Malgrat que m'havia autoconvençut que lo de tenir un bloc no era per mi, no m'he pogut resistir a tornar-ho a intentar... per tercer cop. El detonant, la meva relativament recent afició per la costura.

A pesar de que me había autoconvencido de que tener un blog no era para mi, no me he podido resistir a volverlo a intentar... por tercera vez. El detonante, mi relativamente reciente afición por la costura.

Ma mare sempre ha cosit (amb una Singer de pedal preciosa que li va regalar el seu avi quan tenia 13 o 14 anys) però mai m'havia decidit a provar-ho. No obstant això, fa un parell d'anys, quan estava embarassada de la xiqueta, la "síndrome del niu" em va obligar a comprar-me una màquina i em vaig llençar a cosir compulsivament robeta per a la Valentina.

Mi madre siempre ha cosido (con una Singer de pedal preciosa que le regaló su abuelo cuando tenía 13 o 14 años) pero nunca me había decidido a probarlo. Sin embargo, hace un par de años, cuando estava embarazada de la niña, el "síndrome del nido" me obligó a comprarme una máquina i me lancé a coser compulsivament ropita para Valentina.

I a partir d'aquí vaig descobrir tot l'univers costuril de la blogosfera i el cercle es va tancar: havia de ressucitar el bloc que vaig crear en el seu moment per penjar fotos de les cosetes de feltre que feia aleshores i que havia abandonat vilment. Però mai trobava el moment...

Y a partir de aquí descubrí todo el universo costuril de la blogosfera y el círculo se cerró: tenía que resucitar el blog que creé en su momento para colgar fotos de la cositas de fieltro que hacía entonces y que había abandonado vilmente. Pero nunca encontraba el momento...

Doncs el moment ha arribat en forma del sewalong del Top Abril de Naii. Encara no el tinc acabat perquè m'he encallat amb la cremallera però espero tenir-lo a temps per enllaçar-lo.

Pues el momento ha llegado en forma del sewalong del Top Abril de Naii. Aún no lo tengo terminado porque me he encallado en la cremallera pero espero tenerlo a tiempo para enlazarlo.

Fins aviat!

Hasta pronto!