Este post llega con más de dos meses de retraso, que son los que hace que me casé. Pues sí, después de árduas negociacions, un par de discusiones draconianas, una pizca de chantaje emocional y alguna lagrimilla dosificada con farmacéutica precisión, conseguí
Aquest post arriba amb més de dos mesos de retard, que són els que fa que em vaig casar. Doncs sí, després d'àrdues negociacions, un parell de discussions draconianes, una petita dosi de xantatge emocional i alguna llagrimeta dosificada amb precisió farmacèutica, vaig aconseguir
Modelo Travel |
Però aquest bloc no anava de costura, què fa aquesta boja parlant-me del seu casament? Keep calm, my darling, keep calm. Qualsevol costurera compulsiva sap que un casament és l'ocasió perfecta per lluir-se amb els detalls i, de passada, complicar encara més si és que això és possible, els preparatius de l'event. I això és el que va fer la menda lerenda.
Modelo Jewel |
Per a poder fer aquesta quantitat (unes 60) vaig optar per un model molt senzillet, com es pot observar.
A pesar de que parecía que iba a ser una
costura en serie sencilla y placentera, la elección de la tela (unos
vinilos increíbles de Bobofab)
casi me hace fracasar. Resulta que la parte trasera del vinilo es súper
plasticosa y se pega a la pata de la máquina que no veas. Probé vàrias
soluciones propuestas por algunas blogueras amigas (gracias chicas) como
poner celo en la pata de la màquina o coser con un papel de seda entre
la pata y la tela. Pero al final, nada resultó tan efectivo como la
fuerza bruta, es decir, a tirón limpio.
Malgrat que semblava que havia de ser una costura en sèrie senzilla i plaent, l'elecció de la tela (uns vinils increíbles de Bobofab) em va complicar la vida sobremanera. Resulta que la part del darrera del vinil és súper plasticosa i s'enganxava de mala manera a la pota de la màquina. Vaig provar vàries solucions proposades per algunes blogueres amigues (gràcies noies) com ara posar cel·lo a la pota de la màquina o interposar un paper de seda entre la pota i el vinil. Però al final, res va funcionar tan bé com la força bruta, és a dir, tibar de la tela per fer-la córrer.
Todas junticas hacen efecto, no? |
Un curro de tres pares? Pues sí, para qué
negarlo, pero me hizo una ilusión tremenda obsequiar a las invitadas con
algo hecho por mi. Com hace relativamente poco que coso, algunas se
quedaron súper sorprendidas. Bueno, eso las que no conocen a mi madre,
una grandísima y compulsiva costurera (como me recordó una prima, mi
madre compraba la tela por la mañana, cosí a por la tarde y estrenaba
por la noche)
Una currada de tres parells? Doncs sí, per què negar-ho però em va fer molta il·lusió obsequiar les convidades amb alguna cosa feta per mi. Com que fa relativament pot que cuso, moltes es van quedar súper sorpreses. Bé, totes les que no coneixen la meva mare, una grandíssima costurera compulsiva (com em va recordar una cosina, ma mare comprava la roba al matí, cosía a la tarda y a la nit estrenava)
Todas iguales pero todas diferentes |
Al final, em vaig descuidar de fer una foto a totes les carteretes empaquetades però noies, una no arriba a tot, què hi farem.
A todo eso, el bodorrio fue súper bien. Fue un dia muy feliz y muy muy divertido que superó todas mis expectativas. Y como se que os morís de ganas, aquí van un par de fotitos.
A tot això, el casori va anar súper bé. Va ser un dia molt feliç i molt molt divertit que va superar les meves expectatives. I com que sé que us moriu de ganes, us enseño un parell de fotos.
![]() |
Moi. Normalmente no voy tan desaliñada ;-) |
![]() |
La familia al completo y a conjunto |
![]() |
Costurera compulsiva vs. Costurera compulsiva |
Els millors detalls els fets personalment, si senyor!!! Quin vestit mes bonico i que guapos tots. Enhorabona!!!
ResponEliminaMoltes gràcies pel teu comentari Marian i benvinguda a casa meua. Una abraçada.
Eliminapero menuda sorpresa!!!! enhorabuena!!!! me alegro que fuese un día divertido, yo recuerdo haber disfrutado mucho en mi boda también. y los regalos te costarían, pero parece que te quedaron muy chulos!!!
ResponEliminala novia muy guapa!!! y a juego con la niña!!! genial!
un beso
Muchas gracias Marta. Realmente, fue un día precioso del que guardo un recuerdo muy grato y compartirlo con nuestra hija fue lo más. Un abrazo.
EliminaFelicidades! Estabas guapísima!
ResponEliminaMuchas gracias Cristina!
EliminaEnhrabona bonica! Estaves guapíssima!!! i les carteres són molt boniques, però quina feinada! Tot i que és el que tu em vas dir, tot i la feina i l'estres, després et sents molt satisfeta per haver-los fet tu. Una abraçada!
ResponEliminaÉs veritat, l'orgull que et dona que et preguntin "això ho has fet tu???" compensa la feinada. Cuida't molt.
Elimina¡Vaya novia guapísima, regalos chulísimos y niña preciosísima!
ResponEliminaEnhorabuena por la boda, qué suerte poder compartirla con vuestra hija...
Un beso.
Bueno, pero si esta entrada se me había pasado!!! Enhorabuena!! Estas guapísima, la foto e la familia es preciosa y tu madre esta guapísima también. Y la currada, que quieres que te diga, no se me ocurre un regalo de boda mejor. Son preciosos!! Muchos besos
ResponElimina